Els castells són torres humanes de fins a deu pisos aixecats per colles (grups organitzats) a Catalunya des de fa més de 200 anys. Varen néixer a cavall entre finals del segle XVIII i inicis del XIX a la zona del Camp de Tarragona i el Penedès. Actualment hi ha prop de 100 colles castelleres arreu dels Països Catalans, amb uns 10.000 castellers censats.
Els castells són una activitat oberta a tothom, en què hi participen plegats homes i dones, grans i petits, de qualsevol origen i de qualsevol estatus econòmic, cultural o social. A més a més, és important remarcar el caràcter amateur de l’activitat. Són persones corrents que s’apleguen per gaudir d’una activitat cultural que els apassiona.
Estructura i tècniques
Els castells estan formats per tres parts: la pinya, el tronc i el pom de dalt.
La pinya és la base del castell, el conjunt de persones que toquen amb els peus a terra i que exerceixen pressió cap al nucli, alhora que serveixen de matalàs en cas de caiguda.
El tronc és la part central del castell, les persones que es veuen per sobre de la pinya.
El pom de dalt, format pels més petits. Amb dos castellers agafats de braços (dosos), un d’enxarrancat a sobre de les seves espatlles (aixecador) i el que ha de traspassar per sobre i aixeca la mà (l’enxaneta).
Estructura i formació d'un castell
Els castells es construeixen habitualment cap amunt, amb els castellers escalant pis a pis. Però també es pot fer servir l'aixecament per sota, on els pisos són aixecats a pols. L’objectiu és aixecar el castell fins que l’enxaneta el corona aixecant la mà (“carregar”) i seguidament desmuntar-lo sencer (“descarregar”).
Tipus de castells
Els diferents tipus de castells que existeixen es basen inicialment en la combinació de dos paràmetres: alçada i amplada.
L’alçada és el nombre de pisos, habitualment de 6 a 10 pisos. En les construccions de més alçada es pot afegir una segona (folre) o tercera pinya (manilles).
L’amplada és el nombre de castellers que formen cada pis del tronc, habitualment de 2 a 4. Les construccions amb una sola persona per pis s’anomenen pilars.
Aquests dos paràmetres determinen també el nom que se li dona a cada construcció: així, per exemple, un quatre de vuit (4de8) és una construcció de vuit pisos d’alçada amb quatre castellers per cada pis de tronc.
Indumentària i música
Les colles es diferencien pel color de la camisa i l’escut, mentre que tots els castellers comparteixen els pantalons blancs i una faixa negra. El mocador, vermell amb punts blancs, completa la indumentària castellera.
Els castells s’aixequen al ritme del “toc de castells”, interpretada amb gralles i timbals. La música serveix perquè les persones que formen part del castell tinguin informació de l’execució. Cal recordar que els castells que s’aixequen en una actuació són el resultat de moltes hores d’assaig. Les colles generalment fan dos assajos cada setmana.
2. Les Diades Castelleres
Una diada castellera és una actuació d'una o més colles castelleres davant la presència de públic. Habitualment se celebra en cap de setmana a la plaça més important del poble o ciutat, sovint amb motiu de la festa major.
La temporada castellera va generalment de l’abril a l’octubre. Cada any es fan prop de 800 actuacions castelleres. Amb tot, hi ha tota una sèrie de Diades destacades. Es diu que la Santíssima Trinitat del calendari casteller és:
Diada de Sant Fèlix a Vilafranca, 30 d’agost (anual).
Concurs de Castells de Tarragona, 1-7 d'octubre (bianual).
Diada de Santa Úrsula a Valls, 21 d'octubre (anual).
Una diada castellera pot durar dues hores o més, i hi participa la colla local (si n'hi ha), i diverses colles foranes convidades. Per sorteig es determina la posició de cada colla a la plaça i l'ordre d'actuació, i cada colla disposa de tres rondes per fer castells més una quarta per a fer pilars. Per costum la diada comença amb un pilar de salutació i acaba amb un de comiat.
La institució de referència dins el món casteller és la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), que s'encarrega de vetllar pels interessos comuns de les colles, especialment normativa de seguretat i pòlisses. A la seva web podeu consultar l'Agenda amb totes les diades. També podeu veure les principals places i diades a la Viquipèdia.
3. Les Colles Universitàries
Les colles castelleres universitàries són colles castelleres formades exclusivament per estudiants i membres de la comunitat universitària (professors, administratius, etc.) de diverses universitats dels Països Catalans. Es diferencien de les colles castelleres convencionals per dues característiques:
Actuen només entre elles i seguint el calendari escolar. No participant en diades del calendari tradicional.
L'edat dels castellers, tots en edat universitària, suposa un pom de dalt i uns pisos superiors del tronc més pesats que comporten certes limitacions pel que fa a l'alçada dels castells.
Les colles universitàries divideixen la seva temporada castellera en dos trams:
Les diades d'hivern, entre els mesos de novembre i principis de desembre.
Les diades de primavera, entre els mesos d’abril i maig.
Enguany, i per tercera vegada, m'he quedat a les portes de poder fer-me amb una entrada per el concurs. He pensat en anar igualment a Tarragona per intentar aconseguir una entrada a la porta. Això es fa? És a dir, hi ha revenda?
Aquesta temporada hem vist com el folre i les manilles permeten somiar amb castells que fa deu anys eren impensables, però també obren el debat sobre si estem desvirtuant l'essència del fet casteller. El tres de nou amb folre i manilles, per exemple, ja és una realitat, i algunes colles parlen d'anar més enllà amb el pilar de vuit amb folre i manilles. Fins a quin punt aquests suports són una eina legítima per evolucionar o una barrera que ens allunya dels valors tradicionals de la canalla i la pinya?
Creieu que cal fixar un límit a la gamma extra o hem de deixar que cada colla decideixi fins on vol arribar?
Més castells a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)
El Rànquing Casteller: 24/08/26
Castellers de Vilafranca lideren el rànquing amb 49.240 punts després de les actuacions al Catllar i l'Arboç. · Revista Castells
Recital històric al Catllar
Recital històric al Catllar: Vella, Verds i Jove aixequen 12 gamma extres, 10 descarregats, inclòs el 4de9 sense folre. · El Món Casteller
Un 4 de 10 amb folre i manilles fa deu pisos, amb quatre persones a cada pis del tronc i dos anells de reforç a sota, i cap castell descarregat no puntua més alt a la taula del concurs de Tarragona.
Els Minyons de Terrassa van ser els primers a descarregar-lo, o sigui a desmuntar-lo sense caigudes, el 22 de novembre del 2015 a la plaça Vella, disset anys justos després del primer 3 de 10 amb folre i manilles.
Del 2015 al 2025 només dues colles més hi han arribat, els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, totes dues l'octubre del 2016.
Quan sonen les gralles i el tabal abans d'una diada, el cor s'accelera. Hi ha tocs que ens ericen la pell: el toc de castells, l'aleta, o potser el toc d'encesa. Cada colla té el seu so, i sovint recordem moments èpics lligats a una tonada concreta. Volem saber quina és la que us arriba més endins.
Quina tonada us posa la pell de gallina i en quin moment l'heu viscut més intensament?
El 3de6, el 5de6 amb el pom a l'antiga i el 4de6 amb l'agulla van quedar completats la matinada de dilluns 10 d'agost. Dos pilars de 4 van saludar i tres de simultanis van tancar, mentre el 3de6 aixecat per sota quedava en intent.
Els protagonistes són veïns que només fan castells per la Festa Major, sense colla constituïda ni camisa de cap color, tot i que la referència més antiga d'aquesta tradició data de 1890.
Enguany la diada es va retransmetre per YouTube a càrrec de Kevin Prados i Cugat Comas, i en acabat es va celebrar la tradicional sindriada.
Els Castellers de Vilafranca van descarregar dissabte a Vilanova el primer 3 de 10 amb folre i manilles de la temporada. És el castell més gran que ha fet cap colla enguany.
La sorpresa va ser el moment, perquè el van plantar de primera ronda quan a Vilanova sempre havien obert amb una altra construcció. Al vídeo es veu l'aixecadora pujant tan de pressa que l'enxaneta s'ha d'esperar per encavalcar.
És el vint-i-sisè que descarreguen en tota la seva història. La pròxima cita grossa és dimecres a la plaça del Blat de Valls, a la Gran Actuació de Firagost.
El Concurs de Castells és un dels esdeveniments més esperats, però també un dels més debatuts. D'una banda, concentra l'atenció mediàtica i posa a prova les colles en un format de puntuació estricte. De l'altra, hi ha qui pensa que aquesta lògica competitiva desvirtua l'essència de les diades, on el valor està en la festa col·lectiva i el simbolisme. Com ho veieu des de dins de la pinya?
Què és més important per a vosaltres: el resultat numèric o el fet de participar en una celebració comunitària?
Trenta segons de castell a la plaça del Pi de Barcelona, per les festes de Sant Josep Oriol, gravats des de sota mateix.
Va bé per anar fent boca, perquè l'agost és el mes més atapeït del calendari. El dia 5 hi ha el Firagost de Valls, el 19 Sant Magí, el 30 Sant Fèlix i el 31 Sant Ramon, que tanca el rànquing d'accés al Concurs de Tarragona.
Amb el debat sempre obert, quin és el sostre dels castells? El 3d10fm net demana una pinya perfecta i cames d'acer, el 4d10fm exigeix un folre brutal i el Pd9fm juga amb l'equilibri extrem. Cada un té el seu grau de dificultat tècnica, històrica i emocional.
Per a tu, quin d'aquests tres castells és el més difícil d'assolir i per què?
El Rànquing Casteller: 27/07/26
Castellers de Vilafranca descarreguen el 3de9fa a Les Santes de Mataró per primera vegada en set anys i encapçalen el Rànquing Casteller. · Revista Castells
Una tempesta d’emocions
Els Verds recuperen el 3de9f i l'agulla set anys després, els Minyons revaliden el 2de9fm i els Capgrossos fan un 4de9f èpic sota la pluja. · El Món Casteller
Aquest dissabte 25, a les cinc de la tarda, la plaça de Santa Anna acull la diada castellera de Les Santes, la festa major de Mataró, que dura del 18 al 29 de juliol. Els Capgrossos hi fan d'amfitrions amb els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa.
El mateix dia arrenca la festa major del Vendrell, que va fins al 28, i l'endemà diumenge hi actuen els Nens del Vendrell a casa seva.
Quina aneu a veure, la de Mataró o la del Vendrell?
De debò es pot dir que una colla és la millor de la història? La Vella dels Xiquets de Valls té el mèrit d'haver inventat el món casteller, però Vilafranca ha dominat el segle XXI amb un palmarès impressionant i els Minyons van revolucionar la gamma extra als 90. Cada època té el seu context: canvis tècnics, socials i de reglament que fan difícil comparar.
Quina colla considereu que ha marcat més la història castellera i per què?
El Rànquing Casteller: 20/07/26
Els Castellers de Vilafranca escurcen diferències amb la Colla Vella gràcies al seu primer 5de9f de l'any. · Revista Castells
El Rànquing Casteller: 20/07/26
Els Castellers de Vilafranca escurcen diferències amb la Colla Vella gràcies al seu primer 5de9f de l'any. · Revista Castells
Tothom té aquella diada que recorda amb un somriure: potser per un castell clau, per l'ambient o per una sorpresa. Ja sigui des de dins d'una pinya o des de la plaça, les emocions fortes queden gravades.
Quina diada recordes com la millor i què la va fer especial?